PLANIFIQUEM!

Abans de res, igual que en qualsevol projecte, ens hem de preguntar "per què he de poder volen muntar un MOOC".

Si esteu en aquest curs, deu ser perquè aquesta pregunta ja us l'heu formulada i al menys hi heu contestat "no ho acabo de saber, però intueixo que em pot permetre fer coses interessants".

DE QUÈ ESTEM PARLANT? UN MOOC ÉS UNA COSA AÏLLADA?

Un MOOC no surt d'un dia per l'altre. Igual que no surt de cop i volta la idea de fer un curs d'estiu, un curs de formació continuada, o un viatge llarg. Normalment surt perquè s'ha detectat una necessitat, un tema nou que ningú ha tractat gaire, o s'ha rebut alguna proposta de forma externa.

Exemple: al nostre grup estem considerant ara mateix cinc MOOCs:

Comunicació científica 2.0.1 (MiriadaX, castellà, primavera 2013, per repetir): ha estat la plasmació en forma de MOOC d'un curs de màster de comunicació científica, a la vegada resultant del que hem anat aprenent en temes de comunciació de la ciència

Història de la Química: (MiraidaX primavera 2013, castellà, per repetir) s'havien gravat una sèrie de videos que recollien diferents experiments. Se'ns va suggerir d'empaquetar-los amb una petita presentació, i lligar-los als moments més rellevants de la història de la química.

Màgia, Ciència i Secrets Confessables (a partir de març 2014 a MiriadaX, castellà)
AMB QUI? Amb en Fernando Blasco, professor de la UPM, tenim una llarga relació en temes de màgia matemàtica i ciència recreativa, i ens vam plantejar si tindria interès fer un curs MOOC sobre la relació entre màgia i ciència, amb elemnets de ocmunciació, psicologia, etc... i la relació amb el procés educatiu.

Quimica Zero (estiu 2014, plataforma per concretar, català): sempre hem volgut, al nostre entorn de química, enfortir les relacions amb els estudiants de secudnària. A més, sovint cal muntar un curs de química bàsica per als estudiants que fan ciiències i no han pogut agafar química a barxillerat, o bé que volen anivellar coneixements. Aquest curs ha resultat de la suggerència de la pròpia UdG.

Curs sobre modelatge molecular i catàlisi avançada: el nostre grup participa en un màster sobre aquest tema. Encara no sabem quin serà el programa, però s'adreçaria a un col.lectiu relativament petit de públic, en ser força específic. Aqui el curs seria una forma de captar estudiatns per al màster. Només tenim l'emrió de la idea i la sospita que pot anar bé, però no hem fet cap reflexió aprofondida. Aquest MOOC ha de permetre que el nostre màster sobrevisqui en un món competitiu pel que fa a la captació d'estudiants de màster de l'àmbit de la química.

Les motivacions són, per tant, diferents. No és pas el mateix fer uncurs d'un tema nou (màgia i ciència), fora de zona d'expertesa habitual (química, matemàtiques), que fer un curs de química zero o bàsica. No és pas el mateix muntar un curs d'un tema per al qual se sent unes ganes especials, perquè en muntar el curs també s'hi aprendrà, que no pas transformar en MOOC un curs estàndard (equacions diferencials, història d'amèrica del segle XVII, microeconomia).

EL PODEM FER TOTS SOLS?
Plantejar-se fer un MOOC tot sol és possible, però segurament és millor tenir un equip de persones, encara qu enomés siguin dos o tres, amb qui compartir el projecte.

En aquest curs estem plantejant fer un curs MOOC de forma sostenible, que tingui èxit, i que a més ens comporti un aexperiència agradable. Si ho fem sols, potser ho aconseguirem, però segurament serà força més fàcil si en el projecte s'hi involucra algú més.

Cal tenir en compte que en l'elaboració de materials ens caldrà ajuda, sobretot en la generació de video. Dependent de l'entorn (i de la universitat) hi haurà més o menys servei tècnic que ajudi a gravar i produir videos.

Planificar el curs demana sovint fer un brainstorming. Nosaltres fem servir alguna de les moltes aplicacions informàtiques de Mind Mapping per ordenar les idees. Abans de començar, és important dir, pensar i escriure tot allò que pugui formar part del MOOC com a projecte.

TENIM L'ENERGIA SUFICIENT?

Per muntar un MOOC cal energi ai cal temps. En tenim? Serà sostenible per a nosaltres? Porem destinar temps suficient a gravar videos, escriure materials, fer presentacions? Podrem, mentre es faci el curs, fer una mica de seguiemnt de com els participants van seguint el curs? No podem iniciar el projecte si abans no tenim una certa seguretat de tenir el temps i la capacitat per destinar-hi.

LA NOSTRA IDEA ES SINGULAR?

En una de les nostre presentacions dèiem per què pot ser bo muntar un MOOC:
  • • Trencant fronteres
  • • Capital de coneixement empaquetat
  • • Cap al coneixement obert: accès, recerca, publicació, dades, govern
  • • Noves connexions, més possibilitats de col.laboració, també en recerca

També dèiem què ens aporten els MOOC
  • • Sortir de zona de confort… o de la zona de restricció
  • • Internacionalització I globalització: superar fronteres del territori proper
  • • Tocar temes transversals, singulars, nous
  • • Diversitat lingüística
  • • Innovació docent, empreneduria docent
  • • -> Nous projectes

I de què poden tractar els MOOC?

  • • Assignatures clàssiques?
  • • Temes nous?
  • • Local vs global
  • • Llengua
  • • Temes a diferents nivells, formació permanent

Es tracta d'una nova versió d'una assignatura clàssica? Farem nosaltres millor aqust MOOC que un professor d'una unviersitat americana? El curs que fem ha d'aportar algun element diferencial, alguna cosa que el faci singular. Si repeteix el que fan els altres, segurament tindrà pocs matriculats, més enllà de la zona més propera al nostre entorn.

A quin nivell el volem destinar? A tota mena de públic? A gent que ja té formació superior? A joves?

A quina zona? Potser ens volem centrar al mercat llatinoamericà (plataforma MiriadaX). O potser volem atacar el mercat anglosaxó, i llavors podríem propsoar la plataforma Coursera. Fins i tot podem voler fer un curs en l'àmbit de parla catalana, potser per afegir a l'interès acadèmic del curs el valor afegir de ser en català.

Un curs pot resultar d'una proposta que provingui d'un avenç del coneixement en un camp determinat. O potser resulta d'una innovació que és interessant per a persones ue cerquen formació permanent en un entorn més professionalitzant.

I si ens el copien? El món del coneixement obert té aquest "problema". La solució és senzilla: hem d'innovar constantment, cal anar sempre un pas per endavant. No podem pensar en muntar d'aquestes caracerístiues i pensar que durarà eternament. De fet, encara ue sigui singular, haurem d'anar-hi introduint modificacions per fer-lo atractiu a cada edició. En el fons és semblant a un botiguer que vol mantenir el volum de vendes i vol progressar.

Un exemple pràctic: el MOOC de màgia i ciència

Quan amb en Fernando Blasco ens vam plantejar "per què no fem un MOOC de màgia i ciència", ens vam preguntar "a qui pot interessar". El problema, semblant al que hi ha hagut al MOOC de la UAB a Coursera sobre egiptologia, és que s'hi pot apuntar gent que l'agafi per motius poc acadèmics i més relacionats amb el món de l'esoterisme. Per això deixem clar des d'un primer moment que el curs que volem fer és com la màgia i lil.lusionisme permet esenyar ciència, i com la ciència explica la màgia i l'il.lusionisme. Hem dit des d'un primer moment que ens adrecem especialment a educadors i a aficionats a l'il.lusionisme, però mantenint un punt de suport sobre la ciència.

Com vam planfiicar el curs? Amb en Fernando primer vam fer una llarga excursió a peu per les muntanyes de Les Gavarres, prop de la UdG, on vam mantenir una conversa intensa sense apuntar res. Després vam tornar al despatx, i sobre una pissarra blanca vam anar anotant les principals idees que havíem tingut durant la passejada (estem parlant de 20 km). Cadascú pot muntar una activitat "diferent" fora de l'àmbit acaèmic, que li permeti ser creatiu.

Un cop escrites les principals idees, vam agafar un programa de mapes mentals (el MindMapper, MindMap, qualsevol val) i vam anar construint els mòduls i submòduls. Això es pot fer sense ordinador amb postits (quadrats o rectangulars, però grossos) on a cada postit s'hi escriu una idea; llavors es recullen per clústers.

Les idees les vam ordenar de forma temporal, i ens vam posar en el lloc de l'estudiant:. Ens vam preguntar
- Serà atractiu abans de començar?
- Serà atractiu al llarg del curs?
- Quan hagi acabat, haurà aconseguit saber coses d'aquest tema, i parlarà bé del curs i denosaltres?

Naturalment, ens vam preguntar si teníem el temps i energia suficients per fer-ho. Vam avaluar el que ens costaria, però com que ens feia molta gràcia de fer el curs, ja que fer-lo és divertit també, vam llançar-nos a la piscina.

MUNTAR UN MOOC HA DE SER AGRADABLE, A PART DE SOSTENIBLE

Un dels principals problemes de muntar un MOOC sol ser la manca de reconeixement per part de la institució i de l'administració educativa. Per tant, la recompensa segurament ha de ser "divertir-se" i "aprendre", és a dir, obtenir un benefici que ens aporti una millora a la nostra carrera, al nostre Curriculum Vitae.

Pensem que quan fem docència "normal", ens poden dir "t'ha tocat impartir Física Aplicada Clàssica III" als estudiants de telecos. Quan ens plantegem fer un MOOC, potser ens plantegem virtualtizar un curs normal, o potser impartir un curs totalment nou, però en tot cas ho hem de fer perquè ens agrada. Altrament serà un patiment. També pot ser senzillament per fer l'experiència d'impartir un MOOC i per tant "estar a l'avantguarda de la funció docent", o potser perquè som uns manetes ("frikis") dle tema multimèdia o informàtic/TIC/internet i volem jugar-hi.

En tot cas, cal tenir un respecte per als participants, per a la plataforma, i per a l'àmbit acadèmic. El mateix que podem tenir en la nostra activitat docent normal.

EMPRENEDORS

Com que muntar un MOOC no és obligatori, sinó que si ens hi fiquem serà opcionalment, llavors tenim normalment una certa llibertat per fer el que volem. No estem encorsetats per limitacions de plans docents, plans d'estudi o altres elements, sinó que ens trobem en una zona d'aventura. Som emprenedors de la docència, no pas assalariats. Si ho fem una mica bé, serem els principals beneficiats.

Tornem a dir que muntar un MOOC no ha de ser una cosa aïllada, sinó que ha de formar part d'un nostre projecte personal. Per exemple, el nostre MOOC de Comunicació Científica 2.0.1 és un element més d'una iniciativa grupal per fer de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital una estructura una mica reconeguda en l'àmbit català en el camp de la Comunicació de la Cultura Científica i en l'ús de la web 2.0 per a la ciència. En el cas del curs de Màgia i Ciència, el curs MOOC que estem muntant resulat d'una iniciativa més personal, d'una col.laboració entre en Fernando Blasco i en Miquel Duran: tots dos volen progressar en la màgia matemàtica i la relació entre màgia i ciència, i emmarcar-la al sistema educatiu. Com a mags aficionats, fan actuacions, tallers, espectacles, van a trobades de mags, etc...El MOOC és un element molt important doncs per avançar.

COl.LABORANT
El MOOC costa de fer un tot sol. Però si es col.labora, es pot fer amb gent de l'entorn físic més proper, o bé amb algú més llunya. Dels cinc curosos qu ehem estement més amunt, quatre són muntats per gent del mateix grup. En canvi, el de màgia i ciència està fet en col.laboració, a 700 km de distància. Muntar un MOOC, doncs, si resulta d'un procés realment voluntari i engrescador, té dos beneficis:
- Cohesiona el grup
- Reforçar la col.laboració amb altres docents de fora del grup

Estan sortin ajuts a l'elaboració de MOOCS, isegueix havent-hi ajuts internacionals a projectes d'innovació docent. Muntar un MOOC és avui en dia una innovació docent. Podem aprofitar contactes existents per fer un MOOC amb diverses persones de diverse s institucions, aprofitant contactes i col.laboracions existents, o podem agafar l'excusa de voler fer un MOOC nou per bastir una nova col.lavoració o intentar aconseguir nou finançament.

El nostre punt de vista és que muntar un MOOC ha de ser un projete docent com si fos un projecte de recerca: amb antecednets, metodologia, objectius, pla de treball, resultats eperables, avaluació i proposta de millora. Una mica ha de ser semblant a un procés de planfiicacio estratègica. I per què no, pot comportar un acord amb la universitat o centre sobre les condicions de la nostra dedicació a la preparació i impartició del MOOC.

ELS MATERIALS (OERs), ELS RECURSOS EXTERNS

Quan muntem un MOOC, hem de pensar en la "O" d'Obert. Cal separar clarament els continguts (presntacions, videos, textos, etc.) del flux d'aprenentage. El scontinguts poden correspondre a Open Courseware, i per sí sols podriem proporcionar formació. El que fa passar de OCW o OER (Open Educational Resources) a Curs MOOC és el flux d'aprenentage, igual que les estacions d'un axarxa de metro estan unides per túnels on hi circulen trens.

Igual que fem en aquest curs moodle, cal diferenciar entre materials oberts ja existents, i materials que hem de generar específicament per al curs. Al nostre curs de Comunicació Científica, ja disposavem de vàries presentacions PPT del curs de màster, força autoexplicatives. Al curs d'història de la química, ja es disposava de molts de videos, que es van retocar per generar OERs per al curs (de fet, el MOOC es va organitzar precisament perquè ja hi havia aquests videos). Al curs que muntarem de màgia i ciència, hem de gravar molts de videos, però molts són gravacions de jocs que solem fer en tallers i actuacions.

Però no estem pas sols al món. Llavors, mirem què hi ha a la Internet, quins recursos oberts hi ha disponbiels, especialment presentacions, articles en format fonamentalment text, i sobretot, sobretot, mirem si hi ha videos curts que ja tractin el que volem.

Hem de pensar una mica, quan muntem el curs MOOC, en quina serà la nostra aportació i la nostra diferenciació (si escau) en unir els MOOCs amb un fil invisible que cusi els diferents OERs.

En què es diferencia un llibre de química bàsica d'un autor del d'un altre autor? La química és la mateixa! La diferènci rau en la diferent ordenació dels petits elements de coneixement, dels problemes, de separar el que és clau i improtant d'allò menys important, etc. De posar una mica d'emoció en el que es diu. D'introduir elements motivacionals que ajudin a la persona que aprèn a mantenir l'interès i l'atracció pel tema.

En els nosters MOOC igual que en aquest curs MOODLE, separem clarament el que és producció pròpia d'allò que hem trobat a la xarxa. A la plataforma MiriadaX, per exmeple, hem separat i seguirem separant els videos i presentacions que hem elaborat nosaltres mateixos, de les referències que trobem a la xarxa.

Cada mòdul (lliçó, tema) el dividim en submòduls. El tema s'introdueix i té un guió, com aquest mateix, i dón aentrada a les nostres presentacions i videos. Al final del mòdul llavors es proporcionen totes les referènies a OERs d'altres. No és pas aqueta l'únic aproximació possible, evidentment! Elqueno té pas gaire sentit és generar contingut per part nostra si ja n'hi ha un de ben fet, i que només ens limitaríem a copiar. Sempre que sigui obert, és clar (llicència creative commons, per exemple).

Destinem les nostres energies a generar contingut nou, innovador, o que contingui un punt de vista diferent. Aprofitem el que hi ha, unim els OERs existents d'una forma difrent al que fan els altres.

De fet, un pot preguntar-se "Hi haurà més d'un curs de química zero a Catalunya?".. Té sentit que n'hi hagi més d'un. La resposta està en què cvol dir "curs de químcia zero". Cada grup o universitat pot fer servir OERs semblants, però donar un punt de vista diferent, ordenar-los diferent, potenciar-ne uns i donar menys importància a d'altres.

Les 3 R de la societat sostenible quan als residus són "reduir, reutilitzar, reciclar". Una mica es pot fer servir per als OER. Igual que una presentació PPT o un article es pot anar modificant, hem de mirar de genear recursos oberts fàcilment modificables i que amb poc esforç es puguin anar actualitzant. Certament el video té el problema que no és facilment modificable. Això es resol fent videos curts, en forma de clip. De fet, tots els videos han de ser curts i en forma de clip, màxim 3-4 minuts, amb una sola idea per clip. Això, a part d'ajudar a mantenir l'atenció del parcicipant, facilita la renovació dels continuts i la seva reutilització.

I si podem fer un clip en 2 minuts, no l'allarguem a 3. Si podem fer un mòdul amb 5 OERs, no posem-n'hi 10. Fer un bon curs no és fer-lo llarg, sinó fer-lo de tal forma que cada OER generat, o escollit d'entre els que hi ha a Internet, serveixi perque l'estudiant aprengui.

VIDEO, PPT, TEXT?

Els MOOC es caracteritzen pel l'ús intensiu del video, amb curts clips que corresponen a idees independents o conceptes clau. Però això no vol pas dir que tot hagi de ser envido. En funció de la temàtica, cal veure si per trametre una idea és millor fer servir video, text, una prsentació... I quin tipus de video és: una gravació nostra parlant, una presentació comentada? (en paralarem al tema 3).En alguns casos el millor és un text, en d'altres una presentació tipus PPT, i en d'altres un video. I potser en d'altres, el més convenient és un altre tipus de recurs.

Evidentment no té gaire sentit fer un video o se'ns vegi llegir. Ha de ser semblant al que fem a classe: aportar la nostra visió més personal a un tema, destcar els punts principals, avançar els possibles entrebancs que els estudiants es trobaran en un particular OER, etc. Els estudiant saben llegir, així que no fer un "videoconte". Fe-hi una aportació més personal, potser amb un to lleugerament informal sense ser agressiu ni intimidant. Perquè els profesors, també, són persones. I al final professors i estuadiants són persones que es regeixen per les mateixes sensacions, pors, impactes, ganes de progressar, futur, etc.

Igual que en altres entorns, la filosofia que tenim al nostre grup és que qualsevol material que generem ha de ser digital i que ha de ser potencialment reutilitzable. Etiquetem-lo, sapiguem on és, ordenem la nostra col.leccio d'OERs... i ho tindrem fàcil per anar progressant i per generar nous OERs.

Més encara, els OERs d'un curs MOOC són elements amb exitència per ella mateixa. Igual que al MOOC ha de ser amplificat via xarxes socials (´s unc urs ober!), cada OER és una oportuniat de mostrar-nos a Internet, de contrbuir al coneixement, de millorar les nostres xarxes socials i la seva qualitat. Quan fem un recurs obert, preguntem-nos no tan sols què aportarà al MOOC, sinó també què ens apportarà fora del MOOC, a la nostra vida real i digital (ep!... "Jo sóc jo i les meves circumstàncies digitals")

HIBRIDACIÓ

Potser en la nostra tasca de planficació ens adrecem a un públic relativament local, o ens adrecem a públic que té bona connexió a Internet (ara que, si no és així... no podrà seguir bé el MOOC). Potser volem fer una "desvirtualització" d'algun grup d'estudiants, fent una trobada presencial en algun lloc que vagi el màxim de bé. O potser volem fer un google hangout que permeti interactiuar amb estudiants... o potser un a sessió en streaming, en directe, una classe de dubtes... on els estudiatns enviïn preguntes per twitter, facebook, al fòrum, etc.

Certament el MOOC és "online", però la perfecció no existeix. Igual que es parla de virtualitzar la doència presencial, per què no parlem també de desvirtualitzar la docència online? Perque`recordeu una cosa importantíssima: el MOOC el cursen persones, gent que té les seves necessitats, problemes, situacions, etc... semblants a les nostres, alguna gent més inquieta, altra més passiva. Uns amb grans habilitats comunciatives i TIC, altres per als quals això és una barrera.

Igual que en aquest curs via moodle hem d'adreçar-nos a 30 persones diferents, en un MOOC cal adreçar-se, en un bon cas, a milers d'estudiatns. No fem el curs només per a l'estudiant idela, fem-lo de tal forma que pugui satisfer a diverses tipologies.