#23clausmooc

Tema 6. Fem que els estudiants col.laborin a la xarxa! Des de fòrums fins a un mur de facebook, passant per twitter i l'elaboració d'un wiki. Els estudiants han de ser els principals actors del MOOC

Els cursos MOOC són oberts. I es poden seguir en tot moment. Si són massius, vol dir que poden ser seguits arreu del món, i per tant els participants poden tenir horaris, ritmes i calendaris diferents.

Més que interaccionar gaire entre professorat i estudiants, el que es tracta és que els propis particpants resolguin els seus dubtes, basteixin conexiement i s'engresquin entre ells.

El seguiment d'un MOOC pot ser un procés individual, però també pot passar que un grup de participants ho faci de forma col.lectiva en algun indret particular. La interacció entre estudiants tindrà lloc doncs, fonamentalment, a la xarxa, i fer-los interaccionar, sense fer que això suposo una dificultat sinó una oportunitat, és una cosa que cal fomentar una mica.

Els MOOC són massius, o al menys hi ha una gran diferència de mida amb un curs reglat. L'experiència dels primers MOOC a MiriadaX ha estat que els participants tenen dubtes, que els pregunten al forum, i que moltes vegades ells mateixos es contesten, excepte que sigui una pregunta de caire tècnic. També passa (igual que en aquest curs) que aporten informació o que fan una reflexió. Com en tot col.lectiu, es compleix la Llei de Pareto: el 20% de participants fa el 80% d'intervencions. La nostra experiència ens indica que segurament seria encara molt més: el 10% en fa el 90%. De fet, no sol haver-hi cap obligació d'intervenir en fòrums ni xarxes socials, així que depenent de com sigui el curs hi haurà més o menys intervenció.

La qüestió principal és: millorarà l'aprenentatge dels estudiants si els fem participar activament en fòrums, xarxes socials, fer un wiki...? Els distreurem d'allò que pot ser realment important, que és "estudiar"?

Entrem aquí en una espècie de contradicció que també té lloc en aquest propi curs: si el curs és obert (mOoc), és també obert tot el que diuen els estudiants entre ells, els fòrums, etc.? A MiriadaX, només es pot accedir als fòrums, blog, xarxes socials internes... si es segueix el curs.

Cal promoure la participació dels estudiants a les xarxes socials estàndard? Depèn de l'objectiu del curs, i de si això aporta més coneixement. Si el curs és de tipus contructivista, on el coneixement es va construint també pels propis participants, on cal que facin reflexions i intervencions obertes, potser ens cal dinamitzar molt la seva presència a les xarxes socials. Si el curs és més expositiu, d'un contingut ben establert en un camp madur, llavors segurament no cal.

En definitiva, que fem interaccionar els estudiants més o menys, i que ho fem en el marc d'una plataforma que obliga o promou a la utilització d'eines dins de la plataforma, potser invisibles fora del curs, dependrà de la plataforma escollida i de les característiques del propi curs.

En tot cas, aquí hi ha algunes recomanacions basades en la nostra experiència:

1. ELS FÒRUMS

En el fons constitueixen la xarxa social interna. Igual que en aquest curs o en un curs reglat qualsevol és la forma d'interacció primària i privada entre estudiants i professors, en un MOOC també. La principal diferència és que no és possible respondre i mantenir una conversa amb l'alta quantitat d'estudiants. Els professors només han de respondre si hi ha preguntes que corresponen a un problema, error o situació que demana una intervenció explícita.

En funció del curs, es pot muntar una secció per a cada tema i mòdul, fins i tot per a cada subtema o submódul. Fer-ho això facilita l'ordenació de les idees, i que donat el diferent ritme d'aprenentatge dels estudiants i la previsible elevada quantitat d'intervencions, no quedi tot barrejat i desordenat.

2. LES XARXES SOCIALS

L'avantatge de fer servir xarxes socials estàndard és que les eines per intervenir-hi solen ser molt eficients i atractives. Ara bé, cal pensar en la dificultat que suposa segmentar la discussió i les intervencions. Si n'hi ha als fòrums interns, a twitter, a facebook... potser es fa complicat de trobar respostes, suggerències i reflexions.

Cal pensar també en què interessa des del punt de vista de promoció. Ens interessa que públicament se sàpiga i la interacció i dinàmica del curs MOOC? Potser volem que això indueïxi a altres persones a registrar-s'hi en una propera edició. Però també pot passar que entrin a la discussió gent que no està inscrita al curs.

Des del nostre punt de vista, el millor és concentrar als fòrums (ordenats per temes i subtemes) la discussió entre estudiats, i fer servir les xarxes socials estàndard per fer comentaris sobre la pròpia dinàmica del curs, per donar-lo a conèixer, i per promoure'l. Una mica com fem nosaltres amb aquest curs que fa servir la plataforma Moodle: de tant en tant fem tweets amb el hashtag #23clausmooc per recordar que estem impartint un curs. Si els participants comenten a twitter temes sobre el curs amb aquest hashtag, després es pot fer servir alguna eina com l'storify per fer un resum del que ha estat el curs a les xarxes socials.

Pot passar que els estudiants es vulguin conèixer més enllà de la relació acadèmica. El més problable és que, a iniciativa d'algú, es munti un grup de facebook privat. De fet, potser el professorat ni tan sols se n'assabentarà, com passa en altres àmbits de la formació. Ni hem de forçar a mantenir contacte entre estudiants més enllà del curs, ni hem d'impedir-ho.

Així i tot, els estudiants agraeïxen (igual que en pertot arreu) saber alguna cosa més dels seus professors, que siguin alguna cosa més que cares en un video i idees sobre un text. Un mínim de motivació explicant alguna cosa extraprofessional sempre va bé.

3. EL WIKI

Pot haver-hi cursos on crear un wiki sigui rellevant. De fet, es podria pensar fins i tot en crear articles a la wikipedia, per exemple. Aquest mateix curs podria consistir en això. Un curs de ciència bàsica també, per què no? En funció de la plataforma, hi ha també un glossari, que pot preparar el professorat a l'avenç o desenvolupar-se col.laborativament al llarg del curs.

Construir un wiki és, en la nostra opinió, una interessant activitat en el cas que la capacitat de redacció sigui relativament igual per a tots els estudiants, i que estiguin en condicions de fer-ho bé. L'èxit de la wikipedia és que tothom hi pot contribuir, i que tothom pot trobar un tema que demana edició, on hi pugui contribuir. En un curs MOOC, on els estudiants hi van a formar-se, només tindria força sentit promoure un wiki si els participants estar realment capacitats per editar-lo i crear-hi contingut de forma sostenible i engrescadora.

4. LES TROBADES VIRTUALS AMB EL PROFESSORAT

Encara que en un curs massiu el professorat no intervingui gaire al llarg del curs més enllà de la correcció d'errors o en moments puntuals, sí que pot ser bo fer alguna sessió de preguntes/respostes o una trobada per conèixer el professorat i per comentar la marxa del curs.

De les moltes maneres que hi ha de fer-ho, en senyalem al menys aquestes. Compte! en el cas d'activitats sincròniques cal tenir en compte les diferències horàries, i muntar-les en dates i horaris que vagin bé al màxim de persones. En experiències en què hem participat, hem constatat la dificultat de mantenir un debat entre gent d'amèrica, europa i àsia.

Cal recordar que els cursos MOOC és bo que es puguin seguir en tot moment i en tot lloc. Per això, cal pensar en què els participants poden ser a casa seva, concentrats i asseguts, o a l'autobús seguint-ho per mòbil i cascos.

- Google hangout (en video) o equivalent, simètric. En un curs reglat amb un número d'estudiants reduït, això és factible. En un curs massiu, difícil i insostenible.

- Streaming, asimètric. En aquest cas el professor o equip de professors, davant de les seves webcams (de prop) o davant d'una càmara (més lluny potser) fan una sessió de preguntes/respostes on els estudiants hi participen fent servir un canal senzill, per exemple twitter, facebook o el propi fòrum del curs. Seria l'equivalent a una sessió de dubtes, on els estudiants no es troben presencialment a una aula, però on poden veure i sentir el professorat. L'emissió en directe del video pot fer-se per qualsevol sistema, per exemple per ustream, livestream o qualsevol aplicació de mòbils.

- Debats sincrònics, als fòrums interns o a les xarxes socials estàndard. La diferència amb l'activitat normal al fòrum és la immediatesa: darrera una pregunta d'un estudiant hi segueix una resposta del professorat, i hi ha un debat actiu acotat en el temps.

5. LES TROBADES VIRTUALS I REALS ENTRE ESTUDIANTS

Igual que per al punt anterior, es pot fomentar que grups d'estudiants facin trobades virtuals o debats sincrònics a la xarxa. Fins i tot en alguns cursos hi ha trobades presencials de participants, però en tot cas això ja correspon a una dimensió addicional a la formativa.

6. REFLEXIO FINAL

Una de les qüestions interessants en un MOOC, on el video hi té un paper predominant, és de si els participants "prenen apunts" quan miren els videos. Perquè tal com va dir en el tema 3, un video ha d'aportar algun valor afegit a una mera presentacció o text. En el cas que els estudiants "agafin apunts", la interacció i posada en comú dels "apunts" és una forma d'aprenentatge. Vegeu la nova eina connectable amb Google Drive per agafar apunts mentre es visiona un video: VideoNotes (notícia: A Great Google Drive Tool for Taking Notes While Watching Videos)